Els dies 4 i 5 de febrer,
Mater va obrir portes i cor
per viure unes jornades molt especials
amb la visita de més de 30
Germanes Franciscanes ‘Filles de la Misericòrdia‘.
Una trobada oberta
a totes les germanes de la Congregació,
impulsada per la superiora general,
Alicia Garcia,
amb l’objectiu de compartir
i conèixer de prop
el present de Mater,
però que acabà esdevenint molt més:
un espai de retrobament profund
amb la història, les persones i el sentit de l’obra.
Dimecres dia 4: contar el present des de l’arrel
La primera jornada
va començar a Centre Mater
amb una presentació a la Sala de Formació
que va servir per obrir oficialment la trobada.
Alicia Garcia,
superiora general de la Congregació i
presidenta del Consell d’Administració de Mater,
va donar la benvinguda a les germanes,
posant paraules al sentit d’aquests dos dies
i recordant el vincle profund
que uneix la Congregació i Mater
des dels seus inicis fins avui.
Tot seguit, la directora general,
Maria Antònia Fullana,
juntament amb els directors i directores d’àrea,
varen explicar el projecte actual de Mater:
què es fa, com es fa i cap a on camina l’organització,
sempre des del compromís amb les persones,
la comunitat i els valors que en són fonament.
Per fer aquest relat encara més proper,
la veu va passar a algunes de les persones
protagonistes de bones pràctiques
compartides mesos enrere.
Bones pràctiques: històries que ens acosten la realitat del dia a dia a Mater
Victòria va detallar els canvis
que s’estan impulsant dins la Cuina,
amb l’objectiu de millorar l’experiència gastronòmica
de les persones que hi dinen cada dia.
Magdalena va relatar el seu viatge a Madrid,
on va participar en una xerrada
sobre violència de gènere
i discapacitat,
una experiència
viscuda amb orgull i empoderament.
Luis Illescas va compartir el seu procés vital,
un camí fet d’esforç i constància
que l’ha duit a assolir l’autonomia
que tant desitjava.
Avui, gràcies al servei de Suport a l’Habitatge,
i a la Fundació Mater
pot gaudir d’una vida independent
amb els suports puntuals que necessita.
Finalment, Patricia Cornide
va presentar el nou model d’atenció residencial
impulsat a la Residència Verge de l’Esperança,
un projecte innovador
que permet la cohabitació de persones grans
amb i sense discapacitat
dins un mateix recurs residencial,
promovent convivència, inclusió i vida compartida.
Durant aquesta primera franja del matí,
l’equip de Cuina va preparar un coffee break
amb cafès, infusions, sucs
i uns convidats molt especials:
els tradicionals “conillets”,
crespells tan propis de la Congregació,
que només d’olorar-los ja despertaven records i complicitats.
Un recorregut per totes les instal·lacions
La segona franja del matí
va ser un recorregut
per totes les instal·lacions del Centre Mater.
Anar passant pels espais,
veure in situ l’escola,
el centre de dia,
la cuina o la residència
ja és sempre una experiència colpidora,
però aquell dia ho fou d’una manera molt especial.
Cada passa activava records,
cada espai evocava històries
viscudes anys enrere.
Per a moltes de les germanes,
aquell no era un lloc nou.
Era un espai conegut,
trepitjat fa dècades,
quan Mater tot just començava a caminar.
Algunes hi havien treballat feia vint,
trenta, quaranta o fins i tot cinquanta anys,
i tornar-hi va ser com obrir una capsa plena de memòria.
Els espais havien canviat, sí, però l’ànima era la mateixa.
El recorregut també va ser escenari
de moments molt esperats.
Antigues companyes de feina
es retrobaren després de molt de temps,
i les abraçades
—llargues, sentides,
carregades de tot allò que no cal dir—
varen dir molt més que les paraules.
També hi hagué moments especialment emotius
quan les germanes reconeixien
persones usuàries que havien vist créixer
o amb les que havien compartit estius als Campaments
de la Colònia de Sant Jordi.
Entre mirades plenes d’emoció,
somriures i anècdotes,
aquella volta pel centre
es va convertir en molt més
que una visita guiada.
Va ser un viatge compartit
entre passat i present,
una confirmació que el temps ha passat,
però que els vincles creats continuen intactes.
Dijous dia 5: Un territori transformat, una essència intacta
El segon dia va ser
per conèixer
els projectes que té Mater
més enllà del centre a Son Gotleu:
Santa Eugènia, Sineu, Ariany,
Can Boqueta i Mater s’Àngel (Inca).
Un viatge que va permetre veure
com els antics convents
s’han transformat en habitatges, hotels o restaurants,
responent a noves realitats,
però sense perdre mai
la vocació social que els dona sentit.
A Sineu,
les germanes varen trobar un centre ple de vida,
un autèntic laboratori social
al cor del Pla de Mallorca.
L’aula polivalent
es va transformar en un espai
on les persones usuàries explicaven el seu dia a dia,
mostrant amb orgull tot allò que fan.
A Ariany,
varen poder veure com l’antic convent
s’ha convertit en un hotel acollidor d’11 habitacions,
on passat i present conviuen amb harmonia.
A la granja de Can Boqueta,
la sorpresa va ser majúscula
davant la quantitat de gallines i ous que,
dia rere dia, els operaris recullen i distribueixen
arreu de l’illa,
fent visible una altra manera
de treballar amb impacte social.
La darrera aturada fou a Mater s’Àngel,
on compartiren el plat del dia del restaurant
—una paella que ja és tota una institució—
i pogueren redescobrir un espai carregat de significat,
ja que aquell edifici havia estat,
temps enrere, casa de les Germanes.
El moment més íntim: posar paraules a tot allò viscut
Després de dinar,
assegudes totes al voltant d’una taula llarga,
va arribar el moment més íntim.
El de posar paraules a tot allò viscut.
Germanes i professionals de Mater
compartiren records, emocions i silencis.
Algunes veus tremolaven.
Altres reien mentre s’eixugaven les llàgrimes.
Aquells dos dies varen ser
una expressió viva d’un camí compartit
que ve de lluny i continua ben present.
Les Germanes Franciscanes ‘Filles de la Misericòrdia’
no només formen part de la història de Mater:
en són arrel, guia i compromís actiu.
Com a propietàries de l’entitat
i des de la responsabilitat institucional
que assumeix la superiora general
com a presidenta del Consell d’Administració,
el seu vincle amb Mater és constant, proper i profund.
Veure créixer l’obra,
transformar-se i adaptar-se als nous temps,
sense perdre mai l’essencial,
va ser motiu d’emoció compartida.
Perquè els espais poden canviar
i els projectes evolucionar,
però l’esperit que va donar origen a Mater
—el de la misericòrdia feta acció,
l’acompanyament
i la dignitat de cada persona—
continua ben viu.
I en aquelles mirades creuades,
en cada abraçada
i en cada record compartit,
totes ho varen sentir:
Mater és present, és futur
i és, avui com ahir,
una obra construïda juntes.
