Mallorca Zeitung ha publicat un extens reportatge sobre el servei d’inserció laboral de Mater. Aquesta és la interpretació que hem fet d’aquest. Al final de la pàgina trobaràs els enllaços per a descarregar-te el text original en PDF.
És estiu, l’illa bulle. Tothom sua, a la platja o en el treball. Qui no té un treball ara és perquè no vol o perquè té un desavantatge. Sense formació, sense experiència o amb una discapacitat intel·lectual, com alguns usuaris de Mater Misericordiae a Palma, entitat que fa costat a nens i adults amb discapacitat intel·lectual.
Recentment van reunir els seus representants amb empreses de la Caeb: la cooperació és més que necessària amb aquest col·lectiu socialment feble per a rebre alguna cosa del ‘boom turísitico’.
En 2016 solament es van signar 43 contractes en el servei d’orientació laboral de Mater, però són menys els que han trobat treball en aquest any: 24, perquè es tracta de contractes de temporada o fins i tot més curts…
Xisco Simó, Wander Obrador i Mari Carmen Pérez són alguns dels quals han trobat treball. Estan asseguts en una taula gran en el gran vestíbul de Mater, una cosa sorollosa, on hi ha també objectes d’artesania en caixes de fusta blanques disposats per a la venda. Empleats amb discapacitat donen la benvinguda als visitants –també en anglès, i nens amb discapacitat de l’escola del costat vénen i prenen un descans.
Els tres conversen, res fora del comú. Persones comunes i corrents que són considerades, oficialment, amb discapacitat intel·lectual (i tenen dret a diferents ajudes), per exemple, per a buscar ocupació. Davinia Titos i Atzar Rullan els han ajudat, a ells i a uns altres. Les preparadores laborals estan orgulloses d’ells, rarament trobaràs professionals més involucrades.
“No sé on”
“Si no hagués estat per elles”, diu Xisco Simó de sa Pobla sobre el seu treball, “llavors no ho hauria entès”. Als seus 33 anys compta ja amb 16 de vida professional, experiència no li falta. Durant 12 anys va vendre roba en el mercat, “però llavors el meu cap es va retirar i no sabia on anar”. Finalment va buscar ajuda en Mater. Allí es busca la sintonia entre el que Xisco vol i el que pot perquè trobi un treball segons les seves capacitats.
Davinia i Atzar compten amb una cartera d’unes 30 empreses disposades a contractar persones amb discapacitat. “Moltes són grans empreses del sector turístic”, diu Davinia, “que tenen més opcions que els propietaris de petites i mitjanes empreses ”.
Les grans empreses han de cobrir, per llei, un percentatge dels seus llocs de treball amb persones amb discapacitat i teòricament també reben subvencions per a les contribucions a la seguretat social, però solament quan el contracte és d’una durada, com a mínim, d’un any. I això a Mallorca és molt rar, especialment en el sector turístic. Així, comenten Davinia i Atzar, tot depèn de la bona voluntat de l’ocupador.
Una de les poques mitjanes empreses que contracta persones amb discapacitat és la cadena de perfumeries i parafarmàcia Xarig, de Petra, que compta amb 16 sucursals a l’illa i 83 empleats. Pep Toni Rodríguez és el director de personal, ell contracte, al setembre de 2016, a Anardalina Rodríguez a través de Mater Misericordiae. Als seus 33 anys, té una discapacitat intel·lectual, però d’altra banda és ideal per a aquest lloc de treball. “Anardalina té do de gents i és molt ordenada”, comenta Rodríguez, “necessita instruccions precises i ben estructurades” i no té cap problema amb les seves companyes de treball.
“Atenem homes i dones, espanyols i estrangers i de totes les edats”, diu Pep Toni, “i volem ser tan diversos com els nostres clients”. Anardalina té un contracte d’un any i està ben integrada en l’equip.
Això també s’aplica a Xisco, que ja porta uns mesos treballant en l’oficina d’objectes perduts de l’aeroport. “25 hores a la setmana, 400€”, comenta orgullós. Les primeres setmanes les preparadores laborals li van acompanyar i li van ensenyar què havia de fer, ara ja es queda només.
“En primer lloc reviso tot”, diu, “llavors recullo les maletes perdudes i les passo per l’escàner, després em passejo per totes les cintes, de la 1 a la 18”, així resumeix Xisco un dia de la seva jornada laboral. En una ocasió va tenir un problema i es va sentir indefens, “un company em va prendre per ximple”, explica, “i em van acabar saltant les llàgrimes”. Xisco pot cridar a les seves preparadores laborals en qualsevol moment i elles li aconsellen què respondre i què dir al supervisor.
El 31 d’octubre finalitza el seu contracte. Si fora per ell, treballaria allí el pròxim estiu. Per cert, Xisco ha rebut classes de reforç de lectura i escriptura en Mater, on també aprèn a escriure correus electrònics o buscar ofertes d’ocupació en portals en línia.
“Massa procediments”
Wander Obrador no s’entén amb l’electrònica. El treball dels seus somnis és ser missatger o xofer. Als seus 26 anys d’edat té llicència de conduir però ha perdut diverses vegades el seu ús per no conèixer els noms dels carrers o per dificultats amb els lectors de codis de barres.
“Deien que era massa lent”, comenta Davina, qui es queixa que a vegades les empreses exigeixen massa als seus empleats. “En l’última empresa no permetien que li acompanyés els primers dies, si no sé els procediments, per a mi és difícil ajudar-lo.” Ara Wander està desocupat, aprofita per a anar al gimnàs i per a ajudar a la seva mare, que va venir amb ell de la República Dominicana fa 10 anys. “Estem tabajando per a ajustar les seves expectatives laborals a les seves possibilitats reals”, diu Davinia.
Mari Carmen és bastant realista. Ella té 36 anys i una gran experiència com a netejadora, i no obstant això ha estat molt de temps en l’atur. Un treballador social va contactar amb Mater en veure que Mari Carmen complia amb els requisits: una discapacitat d’almenys el 33%, estar apuntada en el SOIB com a demandant d’ocupació i comptar amb dificultats per a fer front a 3 dels 7 àmbits de la vida quotidiana (veure entrevista). “Estava bastant desesperada”, comenta Mari Carmen, “i en l’econòmic ja no sabia què fer”. Una de les empreses de Davinia i Atzar s’ajustava al seu perfil: un gimnàs de Palma. Gana 200€ per treballar 9 hores a la setmana. “Estic satisfeta, però treballar unes hores més no estaria res malament”.
Ángel Damián Peláez és psicòleg. Porta 7 anys al capdavant del departament d’integració en el mercat laboral.
[Pregunta] A Mallorca durant l’estiu hi ha molta feina, veritat?
[Resposta] En teoria hi ha moltes ofertes, però els nostres usuaris estan en desavantatge. Són menys qualificats i tenen més problemes d’aprenentatge, per la qual cosa es queden enrere. La taxa de desocupació de les persones amb discapacitat a les quals atenem ronda el 50%. Necessiten suport.
[P] Quin tipus de suport necessiten?
[R] Ajudem al llarg de la cerca d’ocupació, però també som aquí durant la introducció en el lloc de treball. Les nostres preparadores laborals els acompanyen a les empreses i són aquí fins que els usuaris dominen els processos. Després d’això, sempre estan disponibles si sorgeix algun problema en el lloc de treball.
[P] Què és exactament la discapacitat?
[R] En general es parla de discapacitat intel·lectual en aquelles persones que el seu CI estigui per sota del 60 o tot el que suposa limitacions importants en el dia a dia: independència personal, habilitats interpersonals, gestió financera, adquisició de coneixements i habilitats… Ells necessiten suport i orientació, i si la incapacitat és massa dura, es treballa en els nostres tallers.
[P] En quina mesura treballa vostè al costat de les famílies?
[R] Molts dels nostres usuaris no tenen solament dèficits cognitius, sinó que vénen amb problemes personals associats. Molts han crescut en famílies desestructurades. Nosaltres ens centrem en la preparació professional, no podem ser pares substituts.
[P] Com es duu a terme la preparació professional?
[R] Ens centrem en l’autoestima. Molts tenen una trajectòria fallida i acumulen una gran quantitat d’experiències negatives a l’escola, amb la família, amb amics… En primer lloc, molts necessiten èxit. Les pràctiques són una gran solució: treballen en una empresa, se’ls paga i aprenen alguna cosa sense la pressió d’un lloc de treball. Després els capacitem en el tracte amb les emocions, en la comunicació i en les seves habilitats socials.
[P] Què és el més difícil?
[R] La part més difícil del nostre treball no és preparar als usuaris per al món laboral, sinó convèncer als empresaris. Molts tenen grans prejudicis, pensen: res em porta a contractar persones amb discapacitat.
[P] Quins són els treballs ideals de les persones amb discapacitat?
[R] Missatgers, empleats de supermercat, controladors d’equipatge en l’aeroport… Una part important del nostre treball consisteix a fer coincidir expectatives i possibilitats. Si això succeeix, tenim treballadors satisfets, si no, ens condueix a la frustració. Però això és així també amb les persones sense discapacitat.
Un dels nostres antics usuaris treballa ara en un supermercat, té síndrome de Down, quan ho visitem, sempre ens diu: “Tinc el treball dels meus somnis, em sento feliç”.
Mallorca Zeitung Nr. 879 – 13. Julio 2017 (1).
Mallorca Zeitung Nr. 879 – 13. Julio 2017 (2).