Reprenem un nou curs quan, fa pocs dies, encara gaudíem de les vacances d’estiu. Les vacances són un temps per rompre amb les rutines del dia a dia, per deixar de banda els horaris i el ritme marcat pel rellotge, que ens diu a cada moment allò que hem de fer, per aprofitar i fer coses diferents: passejar, prendre banys, llegir, escriure, dibuixar… Quan tornam a l’escola, pareix que tot torna a ser com abans. Recuperam les rutines, els horaris, les obligacions i ens sentim immersos en el mateix món que durant un cert temps havíem deixat.
El lema que ens acompanyarà al llarg d’aquest any escolar ens diu: «Atura‘t i respira!».
Volem que, dins el ritme de cada dia, puguem trobar moments per fer presents aquestes dues paraules, saber aturar i respirar. És important aprendre a fer de manera molt conscient petites aturades, que ens connectin amb qui som, com estic i què sent, a percebre el nostre cos i a saber-lo escoltar. També és necessari posar atenció a la nostra respiració, el motor de la nostra vida, i que ens connecta amb el moment present.
Quan som capaços de fer aquests dos exercicis, aturar i respirar, podem aconseguir estats de calma, atenció i sintonia amb nosaltres i podem despertar la nostra creativitat i assolir més presència i, sobretot, més predisposició cap a l’aprenentatge.
Aquesta presa de contacte amb nosaltres, en l’aquí i l’ara, també ens pot dur a valorar el que tenim i ser agraïts/des. Sant Francesc d‘Assís, referent important de les nostres escoles, expressa el seu agraïment a Déu en el Càntic de les Criatures, una afirmació i elogi constant a la creació que ens ha estat donada, enfora de l’acumulació material i les comoditats.
Així doncs, ara que just començam, aprofitem per generar estats d’harmonia, agraïment i connexió, tan necessaris en la societat en la qual vivim; una societat connectada amb els altres i tan desconnectada d’un mateix: Atura‘t i respira.