La Misericòrdia, que cada any celebram a Mater,
ens recorda i reafirma en la nostra identitat,
amb els orígens de la Casa,
aquell acte d’amor que ajuda a satisfer necessitats d’altres persones,
és l’oportunitat de donar testimoni de Jesús,
ell ens vol encomanar la responsabilitat d’estimar-nos els uns als altres i de cuidar-nos.
La clau, per jo,
està a deixar que el nostre cor surti cap a l’altre,
fora jutjar,
i deixar que la nostra essència ajudi,
acompanyi als altres.
A vegades és escoltar, és compartir,
és perdonar, és demanar, és, en definitiva, estimar.
Aquests dies el Papa Francesc parlant de la Misericòrdia
fa un relat que em sembla un bon exemple, diu:
«A la vida avançam, com un nin que comença a caminar i cau, i cau, i torna a caure, però sempre hi ha la mà l'aixeca de bell nou, aquesta mà simbòlica que sempre ens aixeca és la Misericòrdia. Jesús sap que fora Misericòrdia podem quedar "tirats" a la vorera de la vida, que per fer camí junts necessitam la mà que dóna suport, la que no fa judicis, la que crea ponts i no divideix».
Mater és el resultat de les germanes
i de tots els professionals que donau la mà.
Molts d’anys.