Avui, 5 de desembre, és el Dia del Voluntariat
i enguany ho volem celebrar
agraïnt i donant a conèixer
la tasca que fan les persones voluntàries a Mater
amb diferents publicacions
durant tota la setmana.
Començam la nostra particular ‘Setmana del Voluntariat’
amb na Cati Gibert i na Maria Jesús Terrón.
Cati Gibert és voluntària i Maria Jesús Terrón forma part
de la Residència i del Servei Ocupacional.
Ja fa més de 5 anys que es coneixen
i fa unes setmanes na María Jesús Terrón
va voler tenir un detall amb na Cati,
la persona que tantes estones de bona companyia li ha donat:
li va fer aquestes boniques arrecades.
Na Cati Gibert, per la seva part, ha volgut compartir
amb tots i totes nosaltres
aquest escrit on explica què significa per a ella
ser voluntària i amiga de na María Jesús.
Na Maria Jesús i jo ens vam trobar farà uns 5 anys, havia realitzat Voluntariat en algunes entitats, però em feia molta il·lusió col·laborar amb Mater, em vaig posar en contacte amb ells i em van oferir fer acompanyament de persones tutelades pel centre i que vivien a la residència.
La nostra primera presa de contacte va ser excel·lent, ens vam entendre molt bé, i ella em va demostrar que estava molt agraïda en què li dediqués unes hores a la setmana: passejàvem, anàvem al parc, preníem una coca-cola, fèiem alguna compra, etc.
Na M. Jesús és una persona molt alegre, petits detalls la fan molt feliç, també és molt agraïda, i li encanta donar sorpreses, sempre ha tingut el detall de fer-me regalets dels diferents tallers en què ha participat. Jo també hi tinc detalls, petites coses que la fan feliç, com aquell aniversari en què li vaig regalar un marc ple de fotos de la gent que l’acompanya a Mater, o la postal que li vaig enviar quan vaig anar de viatge a Còrdova, ja que sé que ella és una gran enamorada del lloc.
Durant la covid ho hem passat malament, però ens hem mantingut en contacte gràcies a les cuidadores de la Residència, que m’han trucat, realitzat videotrucades o m’han remès àudios d’ella, mai no hem perdut el contacte. La nit de Nadal passada, la vaig poder veure després de 9 mesos, i em va rebre amb un gran somriure, com si el temps no hagués passat.
Abans de l’estiu, vam poder reprendre les sortides, les quals van ser suspeses posteriorment, però des de setembre i encreuant els dits, ens tornem a veure tots els dilluns, esperem que segueixi així, i que no ens tornin a limitar les sortides, molt importants per a ella i també per a mi, perquè no és la persona voluntària qui fa un bon gest, és un acte recíproc d’afecte i amistat, que esperem que duri tota la vida.
Cati Gibert, voluntària de Mater.