Després de més de vuit-cents anys de la seva existència, el seu testimoni i bagatge configuren la nostra identitat. Un home que, tot i haver nascut dins una família acomodada, i crescut envoltat de facilitats, festes, amics/gues i tenint al davant una vida plena de plaers i capricis, va decidir abandonar-ho i descobrir la immensa riquesa de la pobresa, al costat de la gent més senzilla, experimentant que la llibertat i ser coherent amb un mateix no tenen preu.
Necessitam, en el segle en el qual ens trobam, viure amb més coherència i mirar amb uns altres ulls la pobresa; no només la pobresa material, també la pobresa de cor. Aprendre a valorar el que tenim des de l’agraïment i ser persones autèntiques.
Un home enamorat de la natura fins al punt de considerar-la una germana, de la importància de tenir cura de la Terra, que és la mare comuna de tots/es. Podríem dir que va ser un ecologista molt abans que aquest moviment cobràs la rellevància que té avui.
Actualment, la natura ens crida, a marxes forçades, a canviar els nostres hàbits i costums. Convé fer una mirada de prop i deixar de donar l’esquena a la Terra, que ens sustenta, ens alimenta i ens dona alenades d’aire.
Pobresa, senzillesa, humilitat, solidaritat i estima són paraules que defineixen la figura de Sant Francesc i que ens conviden a prendre part d’aquest estil de vida dins un món tan globalitzat; on, amb freqüència, ens costa deixar de mirar-nos per començar a mirar qui tenc al meu costat.