Una paraula simple i senzilla que serà el lema d’enguany i amb la qual volem començar aquest nou curs escolar. Segurament estam tan acostumats a dir-la i sentir-la de manera automàtica que hem perdut de vista el seu significat i què és el que representa.
Et convidam a posar consciència quan la verbalitzis; que la seva pronúncia sigui calmada, que siguis capaç de mirar els ulls de la persona a qui la dirigeixis i que sigui des del cor. Amb aquesta actitud, des de la humilitat, les paraules agafen força, arriben de veritat i és així com, també, podem arribar a redescobrir l‘altre. Et convidam, a més, a viure en actitud d‘agraïment: pel que ets, pel que tens i per tot el que t’envolta.
Són moltes les situacions i els moments viscuts diàriament que ens permeten poder dir «gràcies»: gràcies per començar un nou dia, per tenir una família que ens estima, uns/es companys/es amb qui poder compartir moments a l’escola, uns/es mestres que m’escolten, la persona que em ven el pa i la fruita quan anam a comprar o, simplement, contemplant la meravella de la natura.
Fins aquí potser és molt fàcil. Hem d’aprendre també a trobar l’agraïment en els moments difícils o quan les coses pareix que no van a favor nostre o no aconseguim aquella fita que ens havíem marcat.
Finalment, et convidam a posar atenció quan sigui l’altre qui et digui «gràcies», adonar-te de com t’arriben les seves paraules.
Tres accions: ESCOLTAR, VERBALITZAR i VIURE la màgia de la paraula «gràcies». Com més la facis servir i més t’acompanyi, més aviat en trobaràs els seus beneficis.