Amb l’inici de la Quaresma, s’obre davant nosaltres un temps especial, un temps que convida a mirar cap endins i a recuperar allò essencial. És un període de retrobament personal, de silenci i d’aturada conscient enmig del ritme accelerat del dia a dia. La Quaresma ens proposa un camí diferent del que sovint marca la societat actual, que potencia les presses, el renou constant, la necessitat d’estar sempre ocupats/des i la relació contínua amb els altres com una manera, a vegades inconscient, d’evitar trobar-nos amb nosaltres mateixos.
Aquest temps litúrgic ens evoca l’experiència del desert, tal com va fer Jesús: un espai aparentment buit, però ple de significat, on el silenci esdevé oportunitat. El desert simbolitza aquell lloc interior on podem escoltar-nos, reconèixer les nostres fragilitats, ordenar els pensaments i redescobrir què és realment important. No és un temps de tristesa ni d’aïllament, sinó una invitació a créixer des de la senzillesa, a desprendre’ns del que ens sobra per deixar espai a allò que ens ajuda a ser millors persones.
En el context de Mater, la Quaresma esdevé també una ocasió privilegiada per educar la mirada i el cor en tots els àmbits de la nostra comunitat. Aturar-nos, encara que sigui per moments breus, ens ajuda a prendre consciència del que vivim, del que sentim i de com ens relacionam amb els/les altres: amb les persones que acompanyam, amb les famílies, amb els equips professionals i amb totes les persones que formam part del projecte. El silenci ens ensenya a escoltar, i l‘escolta obre la porta a la comprensió, al respecte i a la solidaritat. En un món que sovint ens empeny a respondre amb rapidesa i a passar de llarg, aquest temps ens convida a caminar amb més calma i profunditat.
La Quaresma ens recorda que el canvi autèntic comença dins cadascú. Només quan ens miram amb sinceritat, podem transformar allò que no funciona i potenciar el millor de nosaltres mateixos. En aquest sentit, connecta plenament amb el lema que ens acompanya enguany: «Ets llavor de canvi, fes-la créixer». Cada gest de reflexió, cada espai de silenci i cada decisió presa amb consciència és una llavor que pot donar fruit.
Tant de bo aquest temps ens animi a sembrar amb paciència: calma enmig del renou, presència davant les presses i autenticitat més enllà de les aparences. Fer el nostre petit desert per tornar renovats/des, amb una mirada més clara i un cor més obert, capaços de créixer i d’ajudar a créixer els/les qui tenim al costat. Perquè, al cap i a la fi, la Quaresma és un camí d‘esperança que ens recorda que sempre és possible començar de nou.