Que aquest aniversari ens ajudi a aturar-nos i a mirar la vida amb els mateixos ulls de Francesc: uns ulls capaços de donar gràcies, també, enmig de les dificultats. I que, com ell, sapiguem viure amb alegria, senzillesa i amor, convertint cada jornada en un petit cant de gratitud.

Reconeixem i celebram les petjades, amb gust de fraternitat, que han anat deixant tantes persones que escoltaren i acolliren l’encàrrec de ser tendresa per als altres.

Cada setembre és un moment especial de retrobament que ens omple de somriures i ens recorda que l’escola és molt més que un lloc d’aprenentatge: és una comunitat viva, plena de vincles, experiències i somnis compartits.